Actualització de l'ús de Plasma Rico a Plaquetes (PRP) en el tractament de l'Artrosi de Genoll

A principis de 2024 la Societat Europea de Traumatologia Esportiva, Cirurgia de Genoll i Artroscòpia (ESSKA) va publicar els resultats d’un consens d’experts clínics i especialistes en la patologia de genoll. L’objectiu d’aquesta reunió va ser donar recomanacions basades en l’evidència científica per millorar la presa de decisions i les indicacions del tractament amb Plasma Ric en Plaquetes (PRP) en l’artrosi de genoll. El present article resumeix els aspectes més importants d’aquests consensos i recomanacions.
 

A. Indicació del PRP en l’artrosi de genoll

1. Avui dia, es considera que existeix suficient evidència clínica per donar suport a l’ús del PRP en el tractament de l’artrosi de genoll lleu a moderada. En els casos d’artrosi de genoll severa es considera el seu ús en pacients que no volen intervenir-se o no són aptes per a la cirurgia, malgrat que la seva eficàcia pot veure’s reduïda.
   
   Respecte a l’artrosi de genoll amb afectació exclusiva de l’articulació femoropatel·lar (entre ròtula i fèmur) hi ha consens en l’ús de PRP com a alternativa de tractament, sobretot en les fases primerenques.
    
2. Pel que fa a les contraindicacions del tractament amb PRP, malgrat que la majoria d’elles no estan prou estudiades, el grup d’experts enumera les següents:

• Infecció o problemes a la zona cutània a punxar.
• Infeccions generals actives.
• Neoplàsies malignes actives, estenent la recomanació a neoplàsies amb o sense metàstasi, fora o fins i tot a distància del genoll.
• Trombocitopènia (recompte baix de plaquetes) o trombocitosi (recompte elevat de plaquetes).
• Coagulopaties (alteracions en la coagulació de la sang).
• L’ús de medicació antiplaquetària es considera una contraindicació relativa, sobretot en pacients sense possibilitat de tractament quirúrgic. Cal advertir del menor efecte esperat després de l’administració.
• Artritis reumatoide, malaltia de Crohn i altres malalties inflamatories o autoinmunes NO impedeixen l’administració de PRP malgrat que en aquests pacients la presència en el plasma d’alts nivells de mediadors proinflamatoris pot reduir-ne l’efecte.

3. També es va plantejar la qüestió de quin és el millor rang d’edat per administrar el tractament de PRP. La majoria dels estudis inclouen una edat mitjana de 55 a 65 anys. La recomanació és tenir en compte altres factors i no exclusivament l’edat cronològica del pacient. L’edat avançada està clarament associada a una resposta reduïda al tractament amb PRP.
    
4. En aquells casos amb artrosi de genoll en fase inflamatoria amb presència d’efusió articular, els estudis suggereixen que l’efecte antiinflamatori del PRP dóna suport al seu ús. Hi ha consens que prèviament es faci una artrocentesi (aspiració de l’efusió articular).
    
5. En aquells pacients en què els símptomes de l’artrosi de genoll reapareixen després d’un cicle exitós de tractament amb PRP, els experts consideren acceptable un nou cicle de tractament si hi ha reaparició de la simptomatologia.
    
6. No existeixen estudis suficients que abordïn l’ús preventiu del PRP en el tractament de l’artrosi precoç de genoll asimptomàtica. Tot i que estudis preclínics suggereixen un efecte condroprotector del PRP en el genoll, els experts coincideixen que no hi ha suficient evidència que justifiqui l’ús preventiu del PRP en el genoll amb artrosi precoç asimptomàtica.
    
7. Diversos estudis evidencien el benefici simptomàtic a curt termini del tractament amb corticoides en l’artrosi de genoll. Aquest benefici no està exempt d’efectes secundaris incloent-hi l’efecte condrotòxic (degeneració del cartílag), sobretot en múltiples cicles de tractament.
   
   Els estudis comparatius amb el tractament amb PRP proporcionen, a aquest últim, un avantatge respecte al tractament amb corticoides pel que fa a la millora dels símptomes de l’artrosi de genoll a llarg termini. Els experts coincideixen que el tractament amb PRP és més efectiu i evita els efectes secundaris dels corticoides, constituïnt una alternativa de tractament més segura.
    
8. Hi ha múltiples estudis que comparen l’eficàcia del PRP amb l’àcid hialurònic per al tractament de l’artrosi de genoll, i la majoria afavoreixen el PRP quant a eficàcia i durabilitat de la millora clínica. És per això que existeix consens a donar suport a l’ús del PRP enfront de l’àcid hialurònic.
    
9. Tot i que a nivell preclínic el tractament amb PRP mostra alguns efectes modificadors en l’artrosi de genoll, a nivell del cartílag i de la membrana sinovial, el grup d’experts reconeix que l’evidència científica existent és insuficient per considerar que l’ús de PRP en l’artrosi de genoll exerceixi algun efecte modificador en l’evolució de la malaltia.

B. Preparació i tipus de PRP

1. Pel que fa a la presència o no de leucòcits en la preparació (PRP ric en leucòcits (LR-PRP) o pobre en leucòcits (LP-PRP)), el grup d’experts no dóna suport a l’ús d’un tipus davant l’altre i considera vàlids ambdós preparats per al tractament de l’artrosi de genoll.
    
2. Pel que fa al nombre de plaquetes o concentrat d’aquestes en la preparació, el grup de consens considera que no s’ha establert una correlació clara entre el nombre de plaquetes presents en el preparat i l’efecte clínic del mateix, per la qual cosa estableixen que actualment no es poden definir els rangs plaquetaris òptims en el tractament de l’artrosi de genoll.
    
3. Pel que fa al volum del preparat de PRP, els experts consensuen que no hi ha evidència en la literatura sobre el volum òptim del preparat a infiltrar, que pot variar de 2 a 12 ml. Consideren recomanable tenir en compte la mida del genoll a tractar.

C. Protocol de tractament amb PRP

1. Pel que fa al nombre d’injeccions de PRP per cicle en el tractament de l’artrosi de genoll, el grup de consens recomana entre 2 i 4 injeccions per cicle.
    
2. Pel que fa a l’interval de temps recomanat entre infiltracions de PRP, malgrat que la literatura no conclou un període de temps òptim, el grup de consens creu acceptable un període de temps comprès entre 1 i 3 setmanes.
    
3. Es recomana evitar l’ús d’AINES (antiinflamatoris no esteroïdals) 2 setmanes prèvies a la infiltració de PRP i a la setmana posterior a l’administració d’aquest. Si es necessiten analgèsics es poden emprar paracetamol, dipirona o tramadol, que no tenen efecte antiinflamatori.
    
4. No existeixen estudis d’alta qualitat que estudiïn l’ús d’anestèsics locals previs a la injecció de PRP en el tractament de l’artrosi de genoll. Estudis in vitro associen l’ús d’anestèsics locals a la disminució de la funcionalitat plaquetària i, per tant, a un menor efecte del PRP injectat. El grup de consens no recomana l’ús d’anestèsics locals intraarticulars en injectar PRP, però sí estan d’acord en la seva administració per via subcutània prèvia al procediment.
    
5. El grup d’experts no recomana l’ús d’antibiòtics al voltant de l’administració de PRP en l’artrosi de genoll.
    
6. Pel que fa a l’alimentació els dies previs al tractament amb PRP, el grup de consens recomana que els pacients evitin aliments rics en greixos almenys 24 h abans de l’extracció sanguínia i evitin el consum d’alcohol les 48 h prèvies al tractament.
    
7. Pel que fa a l’ús de corticosteroides proper al tractament amb PRP, es recomana separar ambdós tractaments en el temps, i si el pacient ha rebut tractament previ amb corticosteroides ajornar la infiltració de PRP un mínim de 6 setmanes.
    

Pateixes artrosi al teu genoll? Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. Et atendrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.