ACTUALITZACIÓ DE L’ÚS DE PLASMA RIC EN PLAQUETES (PRP) EN EL TRACTAMENT DE L’ARTROSI DE GENOLL

ACTUALITZACIÓ DE L’ÚS DE PLASMA RIC EN PLAQUETES (PRP) EN EL TRACTAMENT DE L’ARTROSIS DE RODILLA

DR JORDI JIMÉNEZ

A principis de 2024 la Societat Europea de Traumatologia Esportiva, Cirurgia de Genoll i Artroscòpia (ESSKA) va publicar els resultats d’un consens d’experts clínics i especialistes en la patologia de genoll. L’objectiu d’aquesta reunió va ser donar recomanacions basades en l’evidència científica per millorar la presa de decisions i les indicacions del tractament amb Plasma Ric en Plaquetes (PRP) en l’artrosi de genoll. El present article resumeix els aspectes més importants d’aquests consensos i recomanacions.
 

A. Indicació del PRP en l’artrosi de genoll

1. Avui dia, es considera que hi ha suficient evidència clínica per donar suport a l’ús del PRP en el tractament de l’artrosi de genoll lleu a moderada. En els casos d’artrosi de genoll severa es considera el seu ús en pacients que no desitgen intervenir-se o no són aptes per a la cirurgia, tot i que la seva eficàcia pot veure’s reduïda.
   
   Quant a l’artrosi de genoll amb afectació exclusiva de l’articulació femoropatel·lar (entre ròtula i fèmur) hi ha consens en l’ús de PRP com a alternativa de tractament, sobretot en les fases inicials.
    
2. Pel que fa a les contraindicacions del tractament amb PRP, tot i que la majoria d’aquestes no estan suficientment estudiades, el grup d’experts enumera les següents:

• Infecció o problemes en la zona cutània a puncionar.
• Infeccions generals actives.
• Neoplàsies malignes actives, estenent la recomanació a neoplàsies amb o sense metàstasi, fora o fins i tot a distància del genoll.
• Trombocitopènia (comptatge baix de plaquetes) o trombocitosi (comptatge elevat de plaquetes).
• Coagulopaties (alteracions en la coagulació de la sang).
• L’ús de medicació antiplaquetària es considera una contraindicació relativa, sobretot en pacients sense possibilitat de tractament quirúrgic. Cal advertir del menor efecte esperat després de l’administració.
• Artritis reumatoide, malaltia de Crohn i altres malalties inflamatòries o autoimmunes NO impedeixen l’administració de PRP, tot i que en aquests pacients la presència en el plasma d’alts nivells de mediadors proinflamatoris pot reduir el seu efecte.

3. També es va plantejar la qüestió de quin és el millor rang d’edat per administrar el tractament de PRP. La majoria dels estudis inclouen una edat mitjana de 55 a 65 anys. La recomanació és tenir en compte altres factors i no exclusivament l’edat cronològica del pacient. L’edat avançada està clarament associada a una resposta reduïda al tractament amb PRP.
    
4. En aquells casos amb artrosi de genoll en fase inflamatòria amb presència d’efusió articular, els estudis suggereixen que l’efecte antiinflamatori del PRP recolza el seu ús. Hi ha consens que prèviament es realitzi una artrocentesi (aspiració de l’efusió articular).
    
5. En aquells pacients en què els símptomes de l’artrosi de genoll reapareixen després d’un cicle reeixit de tractament amb PRP, els experts consideren acceptable un nou cicle de tractament si hi ha reaparició de la simptomatologia.
    
6. No existeixen suficients estudis que abordin l’ús preventiu del PRP en el tractament de l’artrosi precoç de genoll asimptomàtica. Tot i que estudis preclínics suggereixen un efecte condroprotector del PRP al genoll, els experts coincideixen que no hi ha suficient evidència que justifiqui l’ús preventiu del PRP al genoll amb artrosi precoç asimptomàtica.
    
7. Diversos estudis evidencien el benefici simptomàtic a curt termini del tractament amb corticoides en l’artrosi de genoll. Aquest benefici no està exempt d’efectes secundaris incloent l’efecte condrotòxic (degeneració del cartílag), sobretot en múltiples cicles de tractament.
   
   Els estudis comparatius amb el tractament amb PRP proporcionen a aquest darrer un avantatge sobre el tractament amb corticoides quant a la millora dels símptomes de l’artrosi de genoll a llarg termini. Els experts coincideixen que el tractament amb PRP és més efectiu i evita els efectes secundaris dels corticoides constituint una alternativa de tractament més segura.
    
8. Hi ha múltiples estudis que comparen l’eficàcia del PRP amb l’àcid hialurònic per al tractament de l’artrosi de genoll, i la majoria afavoreixen el PRP pel que fa a eficàcia i durabilitat de la millora clínica. Per això hi ha consens en donar suport a l’ús del PRP davant l’àcid hialurònic.
    
9. Tot i que a nivell preclínic el tractament amb PRP mostra alguns efectes modificadors en l’artrosi de genoll, a nivell del cartílag i de la membrana sinovial, el grup d’experts reconeix que l’evidència científica existent és insuficient per considerar que l’ús de PRP en l’artrosi de genoll exerceixi algun efecte modificador en l’evolució de la malaltia.

B. Preparació i tipus de PRP

1. Pel que fa a la presència o no de leucòcits en la preparació (PRP ric en leucòcits (LR-PRP) o pobre en leucòcits (LP-PRP)), el grup d’experts no dóna suport a l’ús d’un tipus davant de l’altre i considera vàlids ambdós preparats per al tractament de l’artrosi de genoll.
    
2. Pel que fa al nombre de plaquetes o concentració de les mateixes en la preparació, el grup de consens considera que no s’ha establert una correlació clara entre el nombre de plaquetes presents al preparat i l’efecte clínic d’aquest, per la qual cosa estableixen que actualment no es poden definir els rangs òptims de plaquetes en el tractament de l’artrosi de genoll.
    
3. Pel que fa al volum del preparat de PRP, els experts consensuen que no hi ha evidència en la literatura sobre el volum òptim del preparat a infiltrar, que pot variar de 2 a 12 ml. Recomanen tenir en compte la mida del genoll a tractar.

C. Protocol de tractament amb PRP

1. Pel que fa al nombre d’injeccions de PRP per cicle en el tractament de l’artrosi de genoll, el grup de consens recomana entre 2 i 4 injeccions per cicle.
    
2. Quant a l’interval de temps recomanat entre infiltracions de PRP, tot i que la literatura no conclou un període de temps òptim, el grup de consens considera acceptable un període de temps comprès entre 1 i 3 setmanes.
    
3. Es recomana evitar l’ús d’AINEs (antiinflamatoris no esteroïdals) 2 setmanes abans de la infiltració de PRP i durant la setmana posterior a l’administració d’aquest. Si es precisen analgèsics, poden emprar-se paracetamol, dipirona o tramadol, que no tenen efecte antiinflamatori.
    
4. No existeixen estudis d’alta qualitat que estudiïn l’ús d’anestèsics locals previs a la injecció de PRP en el tractament de l’artrosi de genoll. Estudis in vitro associen l’ús d’anestèsics locals a la disminució de la funcionalitat plaquetària i, per tant, a un menor efecte del PRP injectat. El grup de consens no recomana l’ús d’anestèsics locals intraarticulars a l’injectar PRP, però sí que està d’acord amb la seva administració per via subcutània prèvia al procediment.
    
5. El grup d’experts no recomana l’ús d’antibiòtics al voltant de l’administració de PRP en l’artrosi de genoll.
    
6. Pel que fa a l’alimentació els dies previs al tractament amb PRP, el grup de consens recomana que els pacients evitin aliments rics en greixos almenys 24 h abans de l’extracció sanguínia i evitin el consum d’alcohol les 48 h prèvies al tractament.
    
7. Pel que fa a l’ús de corticosteroides proper al tractament amb PRP, es recomana separar ambdós tractaments en el temps, i si el pacient ha rebut tractament previ amb corticosteroides retardar la infiltració de PRP un mínim de 6 setmanes.
    

Tens artrosi al teu genoll? Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. Et atendrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.