ARTROSI DE GENOLL

ARTROSI DE GENOLL
DR. JORDI JIMÉNEZ
 

L’artrosi de genoll (Gonartrosi) és una malaltia caracteritzada per la pèrdua gradual del cartílag articular, combinada amb un engrossiment i enduriment de l’os subcondral i per l’aparició de deformitats als marges articulars (osteòfits). A més, pot anar associada a una inflamació crònica de la membrana sinovial. El genoll té 3 compartiments: fèmoro-tibial medial i lateral, i fèmoro-rotulià. Aquests compartiments poden veure’s afectats tant de manera aïllada com conjunta.

Som conscients que és la malaltia articular més freqüent en els éssers humans, estretament relacionada amb l’edat. És la principal causa de deteriorament de la mobilitat, especialment en dones, i estem especialitzats en oferir solucions per recuperar la qualitat de vida.

Podem diferenciar entre artrosi primària (idiopàtica) i secundària. L’artrosi primària té una causa inespecífica, ja que és multifactorial. Pot ser localitzada o generalitzada. L’artrosi primària localitzada afecta només una articulació, sent comuna a les mans, peus, genolls, malucs i columna. L’artrosi primària generalitzada afecta dues o més articulacions. L’artrosi secundària es produeix per condicions específiques que poden provocar directament la patologia o ser un factor de risc per a la seva aparició: traumatismes, malalties congènites, metabòliques, reumatològiques, etc.

Quin és l’origen de l’artrosi de genoll?

L’origen específic encara no està clar, tot i que es coneix la influència de factors locals, sistèmics, genètics i ambientals. S’ha comprovat que un augment de la pressió sobre el cartílag articular genera alteracions en la seva matriu extracel·lular. Amb els anys, els lligaments que envolten l’articulació es tornen més laxes, provocant inestabilitat. Això contribueix a una distribució anormal de la pressió sobre el cartílag, generant estrès que desencadena la patologia.

L’artrosi també pot estar causada per canvis a l’os subcondral (just sota el cartílag). Repetits microtraumatismes poden provocar microfractures, modificant la qualitat biomecànica del cartílag adjacent. Aquests canvis poden induir la síntesi de factors de creixement que deriven en la producció d’osteòfits o osteosclerosi.

Estudis epidemiològics en dones postmenopàusiques suggereixen que factors hormonals poden jugar un paper en l’inici de la patologia.

Abans es creia que l’artrosi era una conseqüència normal de l’envelliment, però avui dia sabem que és el resultat d’una suma de factors:

• Edat: el factor de risc més important.
• Sexe femení: es relaciona amb hormones, genètica i altres factors desconeguts.
• Obesitat: el factor de risc modificable més rellevant.
• Ocupació: depèn del tipus de feina i de l’articulació afectada.
• Activitat esportiva: especialment si sobrecarrega l’articulació.
• Lesions prèvies: poden afectar tant l’articulació com les zones properes.
• Debilitat muscular: especialment del quàdriceps, pot afavorir la progressió de l’artrosi.
• Carrega genètica (herència).

L’artrosi és la malaltia articular més comuna. A diferència de les artropaties inflamatòries, pot no afectar tota l’articulació. Al genoll, solen ser més afectats els compartiments fèmoro-tibial medial i fèmoro-rotulià lateral.

Com es manifesta l’artrosi de genoll?

Les manifestacions varien segons el grau d’afectació. Són habituals:

• Limitació del moviment articular
• Rigidesa després d’inactivitat, especialment al matí
• Crepitació articular (sorolls i cruixits)
• Esclerosi òssia subcondral
• Formació d’osteòfits marginals
• Inestabilitat articular
• Edema
• Dolor articular, especialment després de l’exercici

També pot aparèixer deformitat en valgo o varo (fase avançada), disminució de l’espai articular (medial, lateral o ambdós) i, en casos greus, quists subcondrals i desalineació secundària.

Es sospita artrosi de genoll en pacients amb dolor persistent de més de 30 dies, que empitjora amb l’activitat (carregar pes, pujar o baixar escales) i millora amb el repòs. Altres signes útils en el diagnòstic:

• Rigidesa articular matinal
• Dolor intens al començar a caminar
• Inici progressiu
• Deformitat articular
• Contractura o rigidesa
• Crepitació al moviment
• Derrame articular fred o no inflamatori

Diagnòstic de l’artrosi de genoll

El diagnòstic es pot basar en criteris clínics i proves complementàries.

Proves complementàries

• Radiografia simple
• Tomografia axial computada (TAC)
• Ressonància magnètica: la més sensible i específica per detectar canvis degeneratius i complicacions
• Anàlisi del líquid sinovial (artrocentesi): en l’artrosi sol ser clar, transparent o lleugerament groguenc, amb filància normal de 3 cm

L’artrosi pot confondre’s amb altres patologies de simptomatologia similar com la malaltia per dipòsit de cristalls de pirofosfat de calci, artritis reumatoide o artritis sèptica.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.