Capsulitis adhesiva (Espatlla Congelada): Símptomes, Diagnòstic i Tractament

Què és la Capsulitis adhesiva?

La capsulitis adhesiva, també anomenada espatlla congelada o capsulitis retràctil, és una patologia de causa encara desconeguda, que provoca dolor i rigidesa progressiva a l’espatlla, ocasionant una limitació important de la seva funció.

La primera descripció registrada de capsulitis adhesiva va ser publicada per Duplay al 1872, i la descrigué com a periartritis escapulohumeral, tot i que no fou fins al 1934 quan Codman utilitzà el terme espatlla congelada.

Quina freqüència té la Capsulitis adhesiva?

La capsulitis adhesiva apareix aproximadament en un 2‑5 % de la població. És més freqüent en dones i en un rang d’edat entre 40 i 60 anys.

Quines malalties o condicions predisposen a la Capsulitis adhesiva?

Existeix certa relació amb malalties cardiovasculars, amb patologia tiroïdal, amb la diabetis mellitus (formes de presentació més severes i de pitjor pronòstic) i amb la malaltia de Dupuytren. Els períodes d’immobilització de l’espatlla per fractures, contusions o altres causes poden ser l’origen del quadre, de manera que sempre es recomana mobilitzar-la sota supervisió mèdica per evitar aquesta situació.

És habitual la afectació de l’altra espatlla temps després d’haver-la patit en la primera.

Quina és la causa de la Capsulitis adhesiva?

Poden ser primàries, idiopàtiques, és a dir, sense causa coneguda, o secundàries a contusions, fractures o fins i tot cirurgies.

En l’espatlla congelada es produeix un quadre inflamatori crònic que estimula la formació d’adherències i fibrosi de la càpsula de l’espatlla, que s’engrossa i s’endureix.

Quines són les etapes de la Capsulitis adhesiva?

S’han descrit quatre etapes:

Etapa 1 (preadhesiva):

El símptoma predominant és el **dolor**. Hi ha inflamació i s’inicia la formació de bandes rígides de teixit, adherències. El pacient té mobilitat completa i, sovint, el quadre és indistinguible d’altres patologies com ruptures tendinoses, bursitis o tendinitis calcificants. La durada d’aquesta etapa pot arribar als 3 mesos.

Etapa 2 (adhesiva):

En aquesta etapa el dolor continua essent el símptoma més important, iniciant-se la pèrdua progressiva de mobilitat, amb dificultats per fer certes activitats com vestir-se, pentinar-se, subjectar un sostenidor o arribar a la butxaca de darrere. Aquesta etapa pot allargar-se entre 3 i 6 mesos.

Etapa 3 (espatlla congelada):

En aquesta etapa es redueix la inflamació i augmenta la fibrosi. Pot millorar el dolor, però la **rigidesa** empitjora i es redueix la mobilitat de l’espatlla. Aquesta etapa pot durar entre 3 i 6 mesos.

Etapa 4 (descongelació):

El pacient recupera la mobilitat de manera progressiva i el dolor és lleu. Pot durar 1 any o més.

Com es diagnostica la Capsulitis adhesiva?

En l’exploració física en fases inicials apareixerà dolor a la mobilització amb possible disminució de la mobilitat, un quadre sovint indistinguible d’altres patologies de l’espatlla.

En la fase de congelació el dolor disminuirà i la mobilització de l’espatlla tant activa (realitzada pel pacient) com passiva (realitzada pel metge) es veurà notablement reduïda.

Quines proves complementàries es sol·liciten per a la Capsulitis adhesiva?

• La **radiografia simple** no servirà per diagnosticar l’espatlla congelada, però descartarà altres patologies de l’espatlla amb símptomes similars.
• La **ecografia** pot descartar ruptures tendinoses, bursitis, derrames articulars, calcificacions tendinoses, entre altres problemes, i ajuda, al igual que la radiografia, a descartar altres causes de dolor d’espatlla.
• La **ressonància magnètica** i, sobretot, l’**artroressonància** (RM amb injecció de contrast dins de l’articulació) poden confirmar l’engruiximent capsular i les adherències presents a l’espatlla congelada.

Com es tracta la Capsulitis adhesiva?

Com ja hem explicat anteriorment, l’espatlla congelada sol tenir una evolució lenta però favorable, per la qual cosa inicialment es recomana el tractament conservador entre els quals es compten:

• Tractament antiinflamatori
• Tractament rehabilitador / fisioteràpic
• Infiltracions ecoguiades de corticoides
• Hidrodistensió percutània

Són molts els articles publicats que recolzen aquests tractaments per tractar l’espatlla congelada, alguns comparen aquests tractaments de forma aïllada o combinada, i extrapolen resultats.

A continuació expliquem breument aquests tractaments:

• El **tractament antiinflamatori** amb AINEs o corticoides orals ajuda a controlar el dolor en fases inicials. Són efectius a curt termini i no exempts d’efectes secundaris, així que s’han d’utilitzar per períodes curts i sota supervisió mèdica. En la fase de congelació poden facilitar les sessions de rehabilitació.
• El **tractament rehabilitador i la fisioteràpia** són de primera línia i gairebé universals. Ajuden a evitar la pèrdua de mobilitat en fases inicials i a recuperar-la en la fase de congelació. Les tècniques més utilitzades són la mobilitat passiva i l’estirament capsular. (Veure exercicis d’estirament i reforç per a la Capsulitis adhesiva). A la teràpia física es poden combinar ones de xoc, estimulació electromagnètica o acupuntura.
• Les **infiltracions de corticoides** són una teràpia àmpliament utilitzada. El seu efecte sol ser a curt termini (al voltant de 6 setmanes): milloren el dolor, però no la rigidesa. Combinades amb fisioteràpia permeten exercir-se amb més intensitat i reduir el temps de recuperació. (Veure article d’infiltració ecoguiada glenohumeral per Capsulitis adhesiva)
• La **hidrodistensió percutània**, descrita per primera vegada per Andren, consisteix en la introducció intraarticular de grans volums de líquid (fins a 40‑50 cc) amb l’objectiu de distendre la càpsula articular i eliminar adherències i neovasos formats en l’espatlla congelada per recuperar la mobilitat perduda. Pot fer-se sota control radiològic (TAC) – amb radiacions ionitzants i necessitat de sala de quiròfan o radiologia – o sota control ecogràfic (sense radiacions i accessible en consulta). Subjecta a múltiples estudis comparatius per avaluar la seva efectivitat respecte a altres tipus de tractaments, es considera útil per millorar el rang de mobilitat, millorar la seva efectivitat associada a corticoides intraarticulars (Gam et al, 1998; Courveille et al, 1992; Tveita et al, 2008), a la fisioteràpia (Khan et al, 2005) o fins i tot superar altres procediments com la mobilització sota anestèsia general (Quraishi et al, 2007).

20 preguntes freqüents sobre la capsulitis adhesiva (espatlla congelada):

 

Quant de temps dura la capsulitis adhesiva?

Pot durar entre 1 i 2 anys, depenent de cada cas i del tractament aplicat.

Es pot prevenir la capsulitis adhesiva?

SÍ, evitant la immobilització prolongada de l’espatlla després de lesions o cirurgies.

És possible que afecti ambdues espatlles?

SÍ, encara que no al mateix temps, és habitual que amb el temps l’altra espatlla també es vegi afectada.

Què origina la capsulitis adhesiva?

Pot aparèixer sense causa clara o després de lesions, cirurgies o immobilització de l’espatlla.

Quin és el tractament més habitual?

Inclou fisioteràpia, antiinflamatoris, infiltracions de corticoides i, en alguns casos, hidrodistensió articular.

Quines fases té aquesta malaltia?

Té quatre fases: dolor inicial, rigidesa progressiva, màxima limitació i recuperació gradual.

El dolor empitjora durant la nit?

SÍ, és habitual que el dolor sigui més intens durant la nit i interfereixi amb el son.

És necessària la cirurgia?

En la majoria dels casos no. Es recorre a cirurgia només si els tractaments conservadors fallen.

Es pot recuperar completament la mobilitat?

SÍ, amb un tractament adequat, la majoria de pacients recuperen la mobilitat normal o gairebé normal.

Quines proves ajuden a diagnosticar-la?

L’exploració física, l’ecografia i l’artroressonància són útils per confirmar el diagnòstic.

Quins exercicis ajuden a millorar l’espatlla congelada?

Exercicis d’estirament i mobilitat passiva guiats per un fisioterapeuta són molt efectius.

Quins medicaments s’utilitzen?

S’utilitzen antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) i corticoides, tant orals com infiltrats.

A quines persones afecta amb més freqüència?

Afecta sobretot dones entre 40 i 60 anys, i és més comú en persones amb diabetis o problemes tiroïdals.

Pot deixar seqüeles permanents?

Si no es tracta adequadament, pot deixar certa rigidesa o pèrdua residual de moviment.

En què es diferencia d’una tendinitis?

La capsulitis causa una pèrdua important de mobilitat activa i passiva, mentre que la tendinitis limita principalment el moviment actiu per dolor.

Quins símptomes presenta?

Dolor a l’espatlla, rigidesa progressiva i dificultat per fer moviments quotidians com pentinar-se o vestir-se.

Es detecta en una radiografia?

No directament. La radiografia ajuda a descartar altres causes, però no mostra la capsulitis adhesiva.

Són efectives les infiltracions?

SÍ, especialment per alleujar el dolor i facilitar la fisioteràpia en fases inicials.

Què és la hidrodistensió de l’espatlla?

És una tècnica en què s’injecta líquid a l’articulació per trencar adherències i millorar la mobilitat.

És suficient la fisioteràpia?

En molts casos SÍ, sobretot si s’inicia en fases primerenques i es combina amb altres teràpies segons la necessitat.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. Et rebrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.