Lesions de l'espatlla practicant halterofília II: lesions capsulolabrals

Què és el complex capsulolabral?

El complex capsulolabral de l’espatlla fa referència a la unitat funcional formada pel labrum glenoidal (un anell de fibrocartílag que aprofundeix la cavitat glenoidal), la càpsula articular i els lligaments glenohumerals. Aquestes estructures treballen conjuntament per proporcionar estabilitat a l’articulació de l’espatlla, que és intrínsecament molt mòbil. Quan aquest complex es lesiona, generalment per traumatismes o moviments repetitius, pot provocar inestabilitat, dolor i limitació funcional de l’espatlla.

Per què l’halterofília és tan lesiva per al complex capsulolabral?

Com vam comentar a l’article anterior, l’halterofília o aixecament de pesos olímpic consta de dues proves: l’arrencada i els dos temps.

L’exercici d’arrencada consisteix a aixecar la barra des de terra fins per sobre del cap amb els braços en extensió completa en un sol temps. La barra es col·loca horitzontalment davant de les cames de l’aixecador, amb agafada en pronació s’aixeca fins a l’alçada dels malucs per, tot seguit, realitzar una gatzoneta i estirar els braços aconseguint una extensió completa de tots dos braços verticalment per sobre del cap. Aquest exercici és el més tècnic dins l’aixecament de pesos.

L’exercici de dos temps consisteix a aixecar la barra des de terra fins a les espatlles amb una gatzoneta (clean o carregada), per després recuperar la posició dreta i iniciar la segona fase (jerk o envit) realitzant una flexió de cames i elevant la barra per sobre de les espatlles amb els dos braços en extensió.

Aquestes demandes biomecàniques sota condicions de càrrega intensa, en posicions articulars extremes, de forma reiterada, són un substrat lesional perfecte.

Les lesions cròniques del complex capsulolabral

Les lesions cròniques del complex capsulolabral afecten qualsevol esportista amb activitat per sobre del cap, i en aquest grup s’inclouen els aixecadors de pesos. Diversos estudis han determinat que fins al 35% de les lesions en aixecadors de pes es produeixen en el complex capsulolabral. Existeix un cert consens en què la càrrega crònica i reiterada d’aquest complex capsulolabral provoca tensió capsular, inestabilitat oculta i dolor persistent.

El desig dels aixecadors de guanyar força i hipertrofia muscular (augment del volum muscular) en els músculs de major mida els fa descuidar, sovint, el treball de la musculatura responsable de l’estabilitat i mobilitat. La correcta funció de l’espatlla requereix un subtil equilibri entre mobilitat i força dels diferents grups musculars que funcionen de forma sincrònica durant els exercicis. Les rutines d’entrenament esbiaixades al treball d’una musculatura específica poden alterar aquest equilibri.

Si a aquestes rutines d’entrenament esbiaixades hi afegim càrregues repetitives i un posicionament desfavorable, s’augmenta el risc que l’aixecador pateixi lesions labrals en forma de disfuncions de la unió capsulolabral, esquinços del labrum o inestabilitat de l’espatlla.

Existeixen variacions en els exercicis per prevenir lesions?

Donada la predisposició dels aixecadors de pes al dolor crònic i a la disfunció de l’espatlla, és primordial comprendre els riscos que comporten certs exercicis i les modificacions que es poden fer per prevenir lesions.

Tot i que la relació d’un exercici determinat amb una lesió concreta no està ben definida a la literatura, certs autors descriuen un conjunt de patologies relacionades amb el press banca. La posició desfavorable del maneguet dels rotadors, l’alternança ràpida entre contracció muscular concèntrica i excèntrica unides a les forces repetitives, poden condicionar lesions del maneguet dels rotadors i lesions del labrum posterior. D’altra banda, s’han descrit a la literatura luxacions glenohumerals bilaterals amb la pràctica del press banca.

Altres autors han proposat variacions addicionals en la tècnica del press banca que protegirien l’espatlla de l’aixecador amb diagnòstic de tendinopatia del maneguet dels rotadors, problemes acromioclaviculars, inestabilitat o patologia del labrum/bíceps:

• Una agafada estreta en el press banca redueix la torsió de l’espatlla i minimitza l’adducció i extensió de l’espatlla.
• Un punt de contacte amb el pit més alt, per sobre de l’apòfisi xifoide, també redueix la torsió de l’espatlla.

En casos d’inestabilitat posterior, és beneficiós una agafada més ampla i evitar, en la mesura del possible, les repeticions màximes degut a les tensions capsulars posteriors i el labrum.

Un altre exercici realitzat freqüentment pels aixecadors de pes és el press d’espatlles. Les recomanacions preventives en aquest exercici inclouen evitar el descens de la barra per darrere del coll i inclinar-se 30° en realitzar l’exercici.

Com tractar de forma conservadora les lesions cròniques de l’espatlla en l’halterofília?

• La base del tractament d’aquests problemes crònics d’espatlla serà:
• La modificació del règim d’entrenament.
• El maneig simptomàtic i la fisioteràpia.
• Evitar exercicis d’alt risc.
• Enfortir la musculatura estabilitzadora.

La implementació d’aquestes mesures, en molts casos, permetrà a l’esportista evitar el tractament quirúrgic.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.