Lesions de l'espatlla practicant Halterofília III: Osteòlisi distal de clavícula

Què és l’osteòlisi distal de la clavícula?

L’osteòlisi distal de la clavícula és un quadre inflamatori de l’extrem distal de la clavícula que afecta les espatlles dels aixecadors de peses, atletes i treballadors amb activitat overhead (activitat o feines per sobre del cap).

L’osteòlisi distal de la clavícula és una patologia de l’espatlla que sovint passa desapercebuda. L’alta prevalença de lesions a l’espatlla en aixecadors de pes amb lesions més freqüents, com lesions del manegot rotador o lesions del labrum, fa que el diagnòstic de l’osteòlisi distal de la clavícula es retardi o fins i tot es passi per alt.

Quina freqüència té l’osteòlisi distal de la clavícula?

Dades epidemiològiques existents sobre l’osteòlisi distal de la clavícula són limitades, tot i que s’estima una prevalença del 5% en la població general.

Quines són les causes de l’osteòlisi distal de la clavícula?

L’osteòlisi distal de la clavícula pot ser traumàtica, secundària a un traumatisme, o atraumàtica i ser deguda a un ús excessiu. És una lesió poc freqüent en general, però molt prevalent en aixecadors de pes i en esportistes amb activitat per sobre del cap. Resulta de l’ús excessiu i excés de càrrega repetitiva a l’articulació acromioclavicular (articulació entre la clavícula i l’acromion de l’escàpula).

Aquesta càrrega reiterada provoca petits traumatismes a l’os subcondral (os que existeix per sota del cartílag d’una articulació), fet que provoca canvis quístics en aquest os subcondral, alteració del cartílag articular i intents continus de reparació amb augment de l’activitat osteoclàstica (els osteoclasts són les cèl·lules encarregades de reabsorbir el teixit ossi).

Com vam veure en articles anteriors, el press banca torna a ser l’exercici lesiu principal, especialment el press banca d’alta intensitat, juntament amb les activitats per sobre del cap i els esports que les requereixen: vòlei, tennis, natació o bàsquet, entre d’altres. En el cas dels aixecadors de pes tenim els dos factors de risc.

Segons diferents estudis consultats, el risc d’osteòlisi distal de clavícula en fer press banca augmenta amb la freqüència (més d’una vegada per setmana), amb la intensitat (càrregues de més d’1,5 vegades el pes corporal) i amb la durada (més de cinc anys de pràctica).

Quins són els símptomes d’una osteòlisi distal de clavícula?

Els pacients que pateixen d’osteòlisi distal de clavícula sovint expliquen un dolor sord un o bilateral a l’articulació acromioclavicular, que empitjora amb una maniobra d’adducció horitzontal. La pràctica de la seva activitat esportiva (sobretot press banca, flexions de braços, exercicis penjats) fa que empitjori el dolor i la suspensió de l’activitat els alleuja.

Quines proves es necessiten per diagnosticar l’osteòlisi distal de clavícula?

La radiografia simple pot mostrar canvis a l’articulació acromioclavicular consistents en petits quists o pèrdua d’os a l’extrem articular de la clavícula (osteòlisi). Alguns autors reflecteixen la importància de la ressonància magnètica argumentant que fins al 50% dels casos no hi ha canvis radiològics significatius. A la ressonància magnètica es poden objectivar erosions corticals, inflamació dels teixits tous, engruiximent de l’articulació o edema ossi.

Com es tracta l’osteòlisi distal de clavícula?

El tractament de primera línia per a l’osteòlisi distal de clavícula és conservador. La modificació o evitació de l’activitat, antiinflamatoris no esteroïdals, fisioteràpia i infiltracions ecoguiades intraarticulars de corticoides a l’articulació acromioclavicular són els principals tractaments emprats. La infiltració ecoguiada intraarticular de corticoides, a la vegada que terapèutica, pot ajudar a identificar correctament el focus primari del dolor.

El tractament conservador sol tenir èxit en un 90% dels casos, però en moltes ocasions requereix una suspensió completa de l’activitat, circumstància que no sempre és possible o no sempre és el desig de l’aixecador, sobretot en els aixecadors d’elit.

En aquests casos o en cas de fracàs del tractament conservador, la resecció quirúrgica de l’extrem distal de la clavícula està indicada. La bibliografia informa d’excel·lents resultats postquirúrgics en forma de retorn a l’activitat esportiva en la majoria dels pacients intervinguts.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. Et atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.