Lesions de turmell en futbolistes I. Esquinç de turmell

Com de freqüents són les lesions de turmell en futbolistes?

La incidència de lesions de peu i turmell en el futbol d’elit se situa entre 3 i 9 lesions per cada 1000 hores de joc. Són més freqüents a l’extremitat inferior dominant i és la competició el moment més lesiu respecte als entrenaments.

No existeixen a la literatura estudis que trobin diferències significatives entre la taxa d’incidència de les lesions de turmell entre futbolistes masculins i femenines.

Durant les tres últimes dècades, les lesions musculoesquelètiques en el futbol han augmentat degut a l’increment de participants en la pràctica d’aquest esport, i amb elles les lesions de l’articulació del turmell. La raó per la qual es produeixen aquestes lesions obeeix a diversos factors, entre els quals hi ha les constants acceleracions i desacceleracions, canvis de direcció i les contusions repetides per entrades de jugadors contraris.

Diversos estudis de traumatologia esportiva han correlacionat aquestes lesions del turmell amb un augment de risc de desenvolupar canvis artròsics als turmells dels exjugadors de futbol (fins al 6%). Per aquest motiu, és crucial determinar les causes i els mecanismes de producció d’aquestes lesions.

Quines són les causes de les lesions de turmell en futbolistes?

Determinats estudis classifiquen els factors de risc de patir lesions al turmell en:

Factors intrínsecs o propis de l’esportista:

• Lesions prèvies (el més important)
• Característiques anatòmiques del futbolista (tipus de peu cavall, laxitud articular o desalineació anatòmica)
• Dèficits funcionals isocinètics, com ara debilitat o pèrdua de força dels abductors de maluc, inestabilitat del turmell o força reduïda de les extremitats inferiors
• Reducció de la flexió dorsal del turmell
• Alteracions de la propiocepció, entesa com la consciència de la posició espacial de l’articulació
• Edat de l’esportista
• Índex de massa corporal augmentat

Factors extrínsecs o relacionats amb l’entorn:

• Contacte directe amb l’oponent (el més important, 20-30% de totes les lesions)
• Condicions ambientals
• Equip inadequat
• Gespa artificial
• Entrenament insuficient
• Escalfament inadequat
• Tipus d’activitat esportiva

Quins són els mecanismes lesius més freqüents en les lesions de turmell dels futbolistes?

Els mecanismes de producció més freqüents de les lesions de turmell són:

• Lesions per contacte amb un altre jugador.
• Lesions sense contacte directe. Lesions per entrades amb lliscament.
• Lesions per contacte amb aparells (pal o pilota).
• Les dues primeres agrupen la majoria dels casos (89%).

Quines són les lesions de turmell més freqüents en futbolistes?

Les lesions més freqüents en el futbol són les lesions musculars, sobretot d’isquiotibials, quàdriceps, maluc i bessó. Aquestes últimes ocorren clàssicament al final de la primera part del partit. Segons alguns estudis epidemiològics de traumatologia esportiva, la lesió més freqüent a nivell de l’articulació del turmell és l’esquinç de turmell.

La localització d’aquests esquinços de turmell és als complexos lligamentosos extern (la lesió més freqüent és del lligament peroneoastragalí anterior, 67% dels casos), intern (per afectació del lligament lateral intern o deltoide, 9% dels casos), sindesmosi tibioperoneal (també anomenat esquinç alt, 12% dels casos) i lesions miotendinoses, un 11% aproximadament. Les fractures són poc freqüents i estan presents en l’1% de totes les lesions de turmell en el futbol.

Els jugadors amb esquinços de turmell previs tenen 5 vegades més possibilitats de patir un nou esquinç de turmell que els jugadors sense antecedents.

Pel que fa a les lesions miotendinoses, la lesió del tendó d’Aquil·les representa el 2,5% de totes les lesions i el 3,8% dels períodes de baixa en el futbol professional masculí. Els jugadors més grans són més propensos a aquesta lesió, i sol existir una progressió lesional des de la tendinopatia fins a la ruptura aguda parcial o total. La pretemporada és el moment de major incidència de lesió del tendó d’Aquil·les.

Com es tracta l’esquinç de turmell en el futbolista?

L’objectiu principal en el tractament de l’esquinç de turmell serà evitar que aquest turmell esdevingui inestable. Els diferents estudis de traumatologia esportiva consultats indiquen que exclusivament el 20% dels esquinços de turmell provoquen inestabilitat crònica de l’articulació. Per tant, el 80% es recuperaran sense seqüeles amb tractament conservador.

El tractament inicial d’un esquinç agut requerirà repòs, elevació, compressió i aplicació de gel. Es recomana controlar el dolor, però no amb medicació antiinflamatòria tipus AINEs, ja que poden interferir en les fases fisiològiques inicials de recuperació. Les immobilitzacions amb fèrules o guixos, si s’utilitzen, no han de superar els primers dies, i es recomana el tractament funcional i exercicis posteriorment.

No és possible anticipar els temps de recuperació per la gran diversitat de lesions existents, així doncs, el temps requerit per tornar a l’activitat o al joc depèn de la gravetat de l’esquinç i de la presència de possibles lesions associades.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.