Lesions esportives agudes i per sobreús al voleibol

Com de freqüents són les lesions esportives en la pràctica del voleibol?

Els estudis de traumatologia esportiva ens han aportat informació sobre les lesions agudes i per sobreús més freqüents en aquest esport. S’estima la incidència de lesions entre 1,7 i 18,6 lesions per cada 1000 h de pràctica (sense consens sobre quines són agudes i quines per sobreús).

El voleibol és un dels esports d’equip més populars del món. Es calcula que el practiquen aproximadament 500 milions de persones en 220 països, segons dades de la Federació Internacional de Voleibol. Innombrables estudis de traumatologia esportiva tracten sobre la freqüència, incidència i causes de les lesions per sobreús en el voleibol.

En comparació amb altres esports d’equip també molt practicats a nivell mundial, trobem que la incidència lesional del voleibol és similar a la del bàsquet (7,6-15,2/1000h), inferior a la del futbol (20,3-37,2/1000h) i superior a la de l’handbol (3,4-5,7/1000h).

Quins són els diagnòstics més freqüents dins de les lesions esportives en la pràctica del voleibol?

Les lesions de caràcter agut són les més freqüents, i dins d’aquestes, les que afecten el turmell (13,8-81,5%), genoll (16-30%), canell (15-60%) i dits de la mà. Al turmell, la lesió més freqüent és l’esquinç del lligament peroneoastragalí anterior, part del complex lligamentós extern del turmell. Al genoll, la lesió aguda més freqüent és la ruptura del lligament encreuat anterior. Les lesions que afecten els canells i dits de la mà solen ser contusions, esquinços, fractures, artritis traumàtiques i luxacions.

Les lesions agudes de turmell i genoll es justifiquen per la intensitat dels canvis de ritme, salts i aterratges, mentre que les lesions als dits i canells s’expliquen pel contacte directe amb la pilota en rematades, recepcions o bloqueigs.

D’altra banda, les lesions per sobreús solen afectar més a l’espatlla (9-40%), genoll (16-30%) i columna lumbar (10-11%). Solen provocar més temps de baixa i són secundàries al mateix joc. Pel que fa a l’espatlla, l’activitat per sobre del cap en el servei, remats i bloqueigs condiciona aquesta lesivitat. Els esports de salt, com en aquest cas el voleibol, generen grans exigències sobre el tendó rotulià, per això la tendinitis rotuliana és la principal lesió per sobreús al genoll (també coneguda com a genoll del saltador). Els jugadors sèniors combinen menor mobilitat lumbar amb hiperextensions lumbars repetides típiques del joc, essent aquests dos factors corresponsables del dolor lumbar com a lesió per sobreús.

Diversos estudis de traumatologia esportiva no han trobat diferències significatives en la incidència lesional per sexes, però sí comparant aquestes lesions per franges d’edat. Les lesions a les mans són més freqüents en jugadors joves o novells, mentre que les lesions per sobreús que afecten la columna lumbar són més freqüents en jugadors sèniors.

Quin grau de gravetat tenen les lesions esportives en la pràctica del voleibol?

Quant a la gravetat lesional, cal comentar que moltes de les lesions agudes solen ser de caràcter lleu o moderat, i la gran majoria permeten continuar amb la pràctica esportiva.

En quin moment del joc es produeixen les lesions esportives en la pràctica del voleibol?

Si consultem la bibliografia, el moment del joc més lesiu indica que hi ha més lesions en competició que en sessions d’entrenament. Pel que fa al moment de la temporada amb més lesions, aquest és la pretemporada. Els jugadors més lesionats són els que ocupen posicions davanteres (per ordre: oposats, centrals i rematadors de zona 4), sobretot a causa de les accions de remat i bloqueig.

Com prevenir les lesions esportives en la pràctica del voleibol?

Les accions preventives a la pretemporada són fonamentals. La programació i gestió adequada de les càrregues pot ajudar a millorar l’adaptació del jugador a l’exercici, reduint el percentatge de lesions i evitant pèrdues de rendiment.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.