Malaltia de Pellegrini-Stieda: Definició, Clínica i Tractament

Què és la malaltia de Pellegrini–Stieda?

La malaltia de Pellegrini–Stieda es caracteritza per l’ossificació o calcificació posttraumàtica del lligament col·lateral medial (LCM) del genoll, habitualment en la seva inserció femoral. En les radiografies s’observa una imatge lineal o curvilínia adjacent al còndil femoral medial. Quan aquest hallatge s’associa a dolor, rigidesa o limitació funcional, s’anomena síndrome de Pellegrini–Stieda (Contreras, 2003).

Quina és la causa de la malaltia de Pellegrini–Stieda?

L’origen més habitual és un traumatisme en valgo del genoll, amb dany parcial o total del LCM, que desencadena inflamació, fibrosi i posterior ossificació distròfica. També s’han descrit casos sense trauma evident, vinculats a microtraumatismes o degeneració del teixit (Mabrouk & Sherman, 2025; Restrepo & Molina, 2016). Gokcen et al. (2015) descriuen una variant de calcificació intraligamentosa distròfica, sense ruptura ligamentària, que pot simular radiològicament aquesta entitat.

Quins símptomes provoca la malaltia de Pellegrini–Stieda?

• Dolor medial de genoll, localitzat sobre el trajecte del LCM.
• Rigidesa articular i limitació del rang de moviment.
• Sensibilitat a la palpació.
• En ocasions pot ser asimptomàtica i diagnosticar-se de manera incidental (Paredes & Sáiz, 2011; Santos et al., 2012).

Com es classifiquen les lesions de Pellegrini–Stieda (quins tipus existeixen)?

Aquesta classificació descriu la morfologia de l’ossificació observada en la radiografia:

• Tipus I: ossificació en forma de bec amb orientació inferior, adherida al fèmur.
• Tipus II: ossificació en forma de gota amb orientació inferior, paral·lela al fèmur.
• Tipus III: ossificació allargada amb orientació superior, paral·lela al fèmur.
• Tipus IV: ossificació en forma de bec amb orientació superior i inferior, adherida al fèmur (més complexa).

Implicacions clíniques: els graus no sempre correlacionen directament amb la severitat simptomàtica però serveixen per descriure la morfologia radiogràfica i planificar intervencions.

Dos exemples de Malaltia de Pellegrini-Stieda.

Com es diagnostica la malaltia de Pellegrini–Stieda?

• Radiografia: mostra calcificació curvilínia o lineal adjacent al còndil femoral medial (Panadero et al., 2012).
• RM: útil per diferenciar lesions agudes o cròniques i avaluar l’extensió del dany ligamentari (Restrepo & Molina, 2016).
• Ecografia: permet visualitzar la calcificació i guiar procediments terapèutics percutanis, com el barbotatge (Panadero et al., 2012; Rizky et al., 2023).

Quin és el tractament inicial de la malaltia de Pellegrini–Stieda?

• Antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs).
• Fisioteràpia amb exercicis de rang articular i enfortiment.
• Repòs relatiu i adaptació de l’activitat.
• En alguns casos, infiltracions locals amb corticosteroides (Contreras, 2003).

La majoria millora en 4–6 mesos amb tractament conservador (Santos et al., 2012).

Què és el barbotatge ecoguiat i com actua?

El barbotatge o rentat percutani ecoguiat és un procediment mínimament invasiu que consisteix en la introducció d’una agulla sota control ecogràfic per fragmentar i aspirar la calcificació. Evidència actual:

• Mabrouk & Sherman, 2025: rentat percutani guiat per ecografia complementat amb injecció de PRP com a opció prometedora en pacients que no responen al tractament conservador.
• Rizky et al., 2023: cas exitós tractat amb rentat percutani ecoguiat, amb millora significativa del dolor i la mobilitat en poques setmanes. Conclusió: el barbotatge és eficaç i mínimament invasiu per a calcificacions ben delimitades.

Quan està indicada la cirurgia en la malaltia de Pellegrini–Stieda?

La resecció quirúrgica del focus ossificat es reserva per a:

• Dolor persistent i incapacitant.
• Fracàs del maneig conservador i del barbotatge.
• Compressió d’estructures adjacents o limitació mecànica severa.

Es recomana evitar reseccions primerenques abans de 6–12 mesos per disminuir el risc de recidiva (Theivendran et al., 2009).

Quin és el pronòstic de la malaltia de Pellegrini–Stieda?

El pronòstic general és bo. La majoria dels casos responen al tractament conservador. Els procediments percutanis ecoguiats, com el barbotatge, poden oferir alleujament ràpid i evitar cirurgia en casos refractaris (Mabrouk & Sherman, 2025; Rizky et al., 2023). Els resultats quirúrgics són satisfactoris si es selecciona adequadament el pacient (Theivendran et al., 2009).

Recomanacions clíniques:

1. Iniciar tractament conservador.
2. Utilitzar ecografia tant per a diagnòstic com per planificar intervencions.
3. Considerar el barbotatge ecoguiat ± PRP en casos persistents amb calcificació localitzada.
4. Reservar la cirurgia per als casos crònics que no milloren amb mètodes menys invasius.
5. Registrar evolució clínica i d’imatge per avaluar resolució o recidiva.

Referències bibliogràfiques

1. Contreras MA. Malaltia de Pellegrini–Stieda. Rev Esp Enferm Metab Oseas. 2003;12:57–58. Disponible a: link
2. Gokcen N, Kelle B, Kozanoglu E. Calcificació intraligamentosa del lligament col·lateral medial que simula la síndrome de Pellegrini–Stieda en un amputat d’extremitat inferior. Turk J Phys Med Rehab. 2015;61:70–72. Disponible a: link
3. Mabrouk A, Sherman AL. Malaltia de Pellegrini–Stieda. StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2025 Jan. PMID: 30570968.
4. Panadero F, et al. Síndrome de Pellegrini–Stieda. Rev Dig d’Ecografia Clínica. Societat Espanyola d’Ecografia. 2012;3(1):19–20. Disponible a: link
5. Paredes F, Sáiz S. Malaltia de Pellegrini–Stieda. FM. 2011;10(6):347–348.
6. Restrepo J, Molina M. Síndrome de Pellegrini–Stieda: més enllà d’un signe radiològic. Rev Colomb Reumatol. 2016;23(3):210–212. Disponible a: link
7. Rizky DA, Lee K, Sulaeman WS, Butarbutar JCP, Suginawan ET. Rentat percutani guiat per ecografia com a tractament de la síndrome de Pellegrini–Stieda amb sospita del mateix patomecanisme que la síndrome del maneguet dels rotadors: informe d’un cas. J Orthop Case Rep. 2023;13(7):27–32. doi:10.13107/jocr.2023.v13.i07.3742. PMID: 37521393.
8. Santos J, Ramos L, García D, Bermúdez C. Síndrome de Pellegrini–Stieda com a causa de gonàlgia. Semergen. 2012;38. Disponible a: link
9. Theivendran K, Lever E, Hart W. Bon resultat després del tractament quirúrgic de la síndrome de Pellegrini–Stieda. Knee Surg Sports Traumatol Arthrosc. 2009;17:1231–1233. DOI: 10.1007/s00167-009-0725-0

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez.  T’atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.