Preguntes freqüents sobre l'artrosi cervical

Què és l'artrosi cervical o espondilosi cervical?

La cervicoartrosi, també definida com a espondilosi cervical, fa referència al conjunt de canvis degeneratius relacionats amb l'edat que succeeixen a la columna cervical. És una condició molt comuna; de fet, el 85% dels majors de 65 anys presenta algun grau de degeneració discal, fins i tot en pacients asimptomàtics.

Com identifico els símptomes de l'artrosi cervical?

L'expressió clínica de la cervicoartrosi es pot classificar principalment en síndromes com la cervicalgia i la radiculopatia. La cervicalgia és un dolor que pot originar-se en diverses estructures cervicals, incloent les articulacions facetàries (o interapofisàries), que també són susceptibles a canvis degeneratius. Els síndromes clínics es manifesten com:

• Dolor cervical exclusivament. És un dolor localitzat a la regió cervical que pot irradiar-se a l'espatlla o a la zona periescapular, en una distribució no dermatomal. (zona que no pertany a cap nervi en concret)
• Cervicobraquialgia (dolor cervical + dolor irradiat al braç): es caracteritza per dolor, alteracions sensitives o dèficits neurològics corresponents a un dermatoma (dolor secundari a la irritació o compressió d’una arrel cervical concreta), que pot anar acompanyat o no de dolor cervical.

Què provoca el dolor cervical per artrosi?

La cervicalgia generalment es deu a factors musculars i lligamentosos, com ara postures inadequades o insuficiència de la musculatura local. Els traumatismes previs i els canvis degeneratius en el disc i, de manera destacada, en les articulacions facetàries cervicals (també conegudes com a articulacions interapofisàries), poden ser l’origen dels símptomes, a causa de l’existència de fibres nervioses nociceptives en aquestes estructures.

Com la cervicoartrosi pinça el nervi cervical?

La radiculopatia cervical es produeix per la pèrdua d'alçada i la protusió discal, la hipertrofia del lligament groc i les articulacions interapofisàries, i la formació d’osteòfits. Tots aquests factors produeixen una estenosi del canal (canal per on transcorre la medul·la espinal) i foraminal (forats per on surten les arrels nervioses cervicals), així com una afectació de la vascularització de l’arrel nerviosa. Només la inflamació o irritació de l’arrel nerviosa durant la compressió poden produir dolor, que es manté per la liberació de mediadors químics.

Diagnòstic de l'artrosi cervical: quines proves es realitzen?

L’identificació exacta del dolor, juntament amb una bona anamnesi (història clínica) i exploració clínica, és fonamental per determinar la patologia subjacent. El dolor es pot avaluar de manera subjectiva mitjançant l’escala EVA (Escala Visual Analògica), o bé mitjançant escales que mesuren el nivell de discapacitat originat pel dolor cervical, com l’Índex de Discapacitat Cervical.

Com detecta el metge els símptomes de cervicalgia?

Si el dolor es localitza a nivell cervical i s’acompanya o no de rigidesa, suggereix canvis degeneratius cervicals. La debilitat muscular de la regió posterior de la zona cervical suggereix un esquinç o distensió muscular o una lesió de teixits tous. Si el dolor s’agreuja amb l’extensió i especialment amb la rotació del cap cap a un costat, suggereix un dolor d’origen discal. En molts casos, s’acompanya també de cefalea (2,5% de la població general).

Com es diagnostica el síndrome facetari cervical clínicament?

El síndrome facetari cervical es sospita quan el dolor es localitza principalment a la regió cervical o interescapular, i pot irradiar-se cap al cap, espatlles o braç sense seguir un patró dermatomal (a diferència de la radiculopatia). Típicament, el dolor empitjora amb els moviments d’extensió i rotació ipsilateral de la columna cervical, i pot millorar amb la flexió. La palpació de les articulacions facetàries afectades sovint provoca dolor. La identificació precisa es pot fer mitjançant el bloqueig diagnòstic de les branques medials dels nervis que inerven la faceta.

Proves d’imatge per diagnosticar l’artrosi a la zona cervical

Què s’observa en una radiografia cervical?

La valoració radiogràfica estàndard de la columna cervical inclou projeccions anteroposterior, lateral i obliqües. S’han de realitzar en bipedestació sempre que sigui possible. Els canvis degeneratius com el pinçament de l’espai discal intervertebral, l’artrosi de les articulacions uncovertebrals i de les facetes, la presència d’osteòfits i l’esclerosi subcondral sota els plats vertebrals són troballes molt comunes en la població adulta asimptomàtica que no resulten diagnòstiques.

Quan és necessària una TAC cervical?

La tomografia computada (TC) cervical permet la visualització dels cossos vertebrals i de l’arc posterior en el pla horitzontal (axial), valora la mida i la configuració del contingut raquidi, avalua les parts toves paravertebrals i permet la reconstrucció multiplanar, particularment útil en els traumatismes de columna. La seva principal limitació és la visualització inadequada del contingut del conducte raquidi.

Per què la ressonància magnètica cervical és la millor prova?

La ressonància magnètica (RM) cervical és la prova gold-standard per a l’avaluació de parts toves a la columna cervical (elements nerviosos, disc, càpsula articular i lligaments). És una tècnica no invasiva i no ionitzant, però presenta desavantatges com la impossibilitat de distingir totalment entre parts toves i osteòfits ossis, ni demostrar la presència de fractures de l’element posterior, així com la seva susceptibilitat al moviment i als artefactes metàl·lics.

Qui necessita una electromiografia?

Els estudis electromiogràfics permeten fer un diagnòstic diferencial entre radiculopatia, síndromes de compressió o neuropaties perifèriques. Els potencials evocats somatosensorials i motors i l’electromiografia són els més emprats.

Tractament conservador per a l’artrosi a la zona cervical: quines opcions tinc?

Els principals objectius són alleujar el dolor, aconseguir la màxima funcionalitat i prevenir les recidives.

El tractament conservador és el tractament inicial d’elecció en casos de cervicalgia i radiculopatia. Les taxes d’èxit del tractament no quirúrgic de la cervicalgia i la radiculopatia cervical es situen entre el 70% i el 80% de resposta favorable. Es basa en repòs, immobilització amb collarí tou, tractament mèdic (antiinflamatoris no esteroïdals, corticoides, relaxants musculars i antidepressius) i tractament rehabilitador amb fisioteràpia durant 4-6 setmanes. (Veure exercicis d’estirament i enfortiment per a dolor cervical.)

Les traccions cervicals, així com la infiltració epidural translaminar o transforaminal de corticoides, només han demostrat ser beneficioses en casos de radiculopatia. Per al síndrome facetari cervical, a més de les mesures generals, la fisioteràpia se centra en la mobilitat i l’enfortiment específics. Les infiltracions ecoguiades intraarticulars facetàries amb corticoides i anestèsics locals també són una opció de tractament conservador, especialment quan el dolor és persistent i localitzat en aquestes articulacions, proporcionant alleujament i servint sovint com a prova diagnòstica i terapèutica.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.