Sindrome de Tietze

El dolor toràcic agut és una de les afeccions més freqüentment ateses en una àrea d’urgències. Tot i que algunes malalties que causen dolor toràcic poden ser potencialment greus, en aproximadament el 80% dels casos la causa del dolor toràcic és benigna, i dins d’aquest grup, entre el 20 i el 50% són atribuïbles a dolor d’origen musculoesquelètic.

Òbviament, ens centrarem a tractar aquesta afecció musculoesquelètica un cop s’hagin descartat altres patologies potencialment greus d’origen cardiovascular, pulmonar o fins i tot gastrointestinal.

Les causes musculoesquelètiques del dolor toràcic poden incloure traumatismes ossis o musculars, ús excessiu o moviments repetitius, artritis, fibromiàlgia, infeccions, neoplàsies, el síndrome de la costella lliscant, el síndrome dolorós del xifoides o el síndrome de Tietze.

Què és el Síndrome de Tietze?

Aquest article se centra en el síndrome de Tietze, una malaltia inflamatòria de la unió costocondral de causa desconeguda. Descrita per Tietze l’any 1921 com una inflamació benigna, dolorosa i no supurativa de l’articulació condroesternal superior (unió entre la costella i l’estèrnum).

Es presenta amb més freqüència en adults d’entre 40 i 50 anys amb un lleuger predomini en dones.

La seva causa és desconeguda, no existeixen relacions establertes entre el síndrome de Tietze i l’ocupació, la raça o la geografia. Els pocs estudis anatomopatològics varien des de l’absència de troballes fins a la degradació i inflamació del cartílag costal.

Com es diagnostica el Síndrome de Tietze?

El seu principal diagnòstic diferencial es realitza amb la costocondritis, una afecció caracteritzada per sensibilitat i dolor a nivell de les articulacions costocondrals. De fet, el terme costocondritis s’utilitza sovint de forma indistinta per parlar de síndrome costoesternal o síndrome de la paret toràcica, totes elles amb dolor i sensibilitat condroesternal o condrocostal, però sense la inflamació que caracteritza el síndrome de Tietze.

El diagnòstic del síndrome de Tietze es realitza mitjançant anamnesi i exploració física que reprodueix el dolor palpant la unió costocondral i la regió paraesternal. També s’han descrit maniobres de provocació com la maniobra del cant del gall o la prova d’adducció toràcica creuada.

No existeixen troballes radiogràfiques ni proves analítiques específiques, però sovint aquestes proves complementàries serveixen per descartar altres diagnòstics.

Quin és el tractament del Síndrome de Tietze?

El tractament sempre és conservador i el pronòstic sol ser favorable en la gran majoria dels casos:

• Fisioteràpia.
• Tractament antiinflamatori oral o tòpic
• en casos de dolor persistent, les infiltracions ecoguiades de corticoides són la base del tractament conservador del síndrome de Tietze.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.