Síndrome d'estrès tibial medial: causes, prevenció i tractament

Què és la Síndrome d'Estrès Tibial Medial?

La Síndrome d'Estrès Tibial Medial (SETM), també coneguda com a periostitis tibial o dolor a la canya de la cama, és una lesió per sobreús freqüent que afecta principalment atletes, especialment corredors, i també es presenta en personal militar.

Com es manifesta la Síndrome d'Estrès Tibial Medial?

Es caracteritza per dolor localitzat al llarg de la tíbia, específicament a la cara posteromedial dels seus dos terços distals.

Quina és la causa de la Síndrome d'Estrès Tibial Medial?

La causa exacta de la SETM encara no es coneix completament, però es proposen diversos mecanismes, incloent el microdany repetitiu causat per estrès mecànic, la inflamació produïda per la tracció muscular sobre la tíbia, i una flexió tibial excessiva durant l'activitat física.

Com de comuna és la Síndrome d'Estrès Tibial Medial?

Pel que fa a la seva prevalença, la SETM representa un problema important en poblacions actives. Una revisió general indica que fins al 35% dels atletes poden veure’s afectats. En corredors, representa entre el 10 i el 20% de totes les lesions. Un estudi a l'Aràbia Saudita va trobar una prevalença del 1,8% en la població general, però aquest percentatge augmenta fins al 20-60% en corredors competitius, ressaltant la seva vulnerabilitat.

Quins factors augmenten el risc de desenvolupar la Síndrome d'Estrès Tibial Medial?

Els factors de risc associats al desenvolupament de la SETM són diversos i inclouen tant elements intrínsecs com extrínsecs.

Quins factors intrínsecs s’associen a la Síndrome d’Estrès Tibial Medial?

Entre els factors intrínsecs trobem: el sexe femení (tot i que l’associació varia segons els estudis), una caiguda més gran de l'escafoide tarsià (indicador de la mecànica del peu), un índex de massa corporal elevat (encara sota debat), anomalies biomecàniques com el peu pla i la pronació excessiva, dismetria en les extremitats inferiors, i en dones, una reducció de la rotació interna del maluc.

Quins factors extrínsecs s’associen a la Síndrome d’Estrès Tibial Medial?

Els factors extrínsecs inclouen errors en la planificació i execució de l'entrenament, increments bruscos en el volum o intensitat, córrer sobre superfícies dures o irregulars, i calçat inadequat que no proporciona prou amortiment o suport.

Com es presenta clínicament la Síndrome d’Estrès Tibial Medial?

Clínicament, la SETM es manifesta amb dolor o sensibilitat bilateral a la cara medial de la tíbia, especialment a la seva part distal. El dolor s’agreuja amb l’activitat física i millora amb el repòs, però sovint és més intens l’endemà. En casos crònics, el dolor pot persistir fins i tot en repòs. A l’exploració física, el dolor es palpa al llarg del marge posteromedial de la tíbia, i en alguns casos, hi ha edema a la zona afectada.

Com es diagnostica la Síndrome d’Estrès Tibial Medial?

El diagnòstic es basa principalment en la història clínica i l'exploració física. Les proves d’imatge com la radiografia, la tomografia computada (TC) i la ressonància magnètica (RM) són útils per descartar altres patologies, com les fractures per estrès o el síndrome compartimental crònic d'esforç. La RM és la més sensible per detectar alteracions dels teixits tous.

Prevenció de la Síndrome d’Estrès Tibial Medial

La prevenció se centra en identificar i modificar els factors de risc, tant intrínsecs com extrínsecs. Les estratègies inclouen:

1. Gestió de la Càrrega d’Entrenament

• Evitar el sobreentrenament: No superar la capacitat del cos per adaptar-se a l’estrès.
• Progrés gradual: Incrementar lentament la intensitat, durada o freqüència de l’entrenament.
• Modificar l’activitat: Substituir temporalment activitats d’alt impacte per activitats com natació o ciclisme.
• Planificar descansos: El descans entre sessions és essencial per reparar els microdanys.

2. Optimització de la Biomecànica

• Corregir la pronació excessiva: Amb plantilles ortopèdiques amb suport d’arc.
• Caiguda del navicular: Oferir ortesis si cal per millorar l’alineació.
• Dismetria: Compensar amb elevacions al calçat si hi ha diferències de llargada.
• Força i flexibilitat: Enfortir bessons i malucs, i mantenir flexibilitat adequada.

3. Elecció i Manteniment del Calçat

• Calçat adequat: Amb amortiment i suport segons l’activitat.
• Substitució regular: Cada 500-800 km aproximadament.
• Ús de plantilles: Les plantilles poden ajudar a absorbir l’impacte.

4. Altres Factors

• Escalfament adequat: Abans de l’activitat per preparar els teixits.
• Evitar superfícies dures: Millor entrenar sobre superfícies més toves.
• Dieta: Assegurar suficient vitamina D i calci per a la salut òssia.

Tractament de la Síndrome d’Estrès Tibial Medial

El tractament se centra en reduir el dolor i la inflamació, promoure la curació i corregir factors de risc. Inclou:

1. Gestió del Dolor i Inflamació (Fase Aguda)

• Repòs relatiu: Evitar activitats d’alt impacte.
• Crioteràpia: Aplicació de gel durant 15-20 minuts diverses vegades al dia.
• Analgèsics: Paracetamol o AINE, sota supervisió mèdica.

2. Fisioteràpia (Fase Subaguda i Rehabilitació)

• Estiraments suaus dels bessons (gastrocnemis i soli).
• Enfortiment muscular, especialment excèntric, de bessons, malucs i tronc.
• Entrenament propioceptiu: Equilibri i consciència corporal.
• Terapia manual: Per corregir desequilibris biomecànics.

3. Ortesis

• Plantilles ortopèdiques: Per corregir pronació excessiva o caiguda del navicular.

4. Modificació d’Activitat i Retorn a l’Esport

• Activitats de baix impacte: Natació o ciclisme durant la rehabilitació.
• Retorn gradual: Progressiu i sense dolor.

5. Altres Teràpies

• Ones de xoc extracorpòries: Poden alleujar el dolor crònic, encara en estudi.
• Injeccions de corticosteroides: Només en casos molt seleccionats.

El tractament ha de ser individualitzat i supervisat per un professional de la salut amb experiència en lesions esportives. Identificar i corregir els factors de risc és essencial per a una recuperació completa i evitar recidives.

La recerca sobre la SETM continua per aclarir els seus factors de risc i estratègies de prevenció i tractament. La variabilitat en les definicions i metodologies d’estudi fa que alguns resultats siguin inconsistents, especialment entre corredors de competició.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.