Síndrome subacromial

Què és la síndrome subacromial?

La síndrome subacromial és una afecció que es produeix a l'espatlla i es caracteritza per dolor, debilitat i limitació en el moviment de l'espatlla. Està causada per la inflamació de l'espai subacromial, una petita cavitat situada sota l'acromi (una estructura òssia de l'espatlla) que conté els tendons i els lligaments que es connecten amb l'húmer. La inflamació en aquest espai pot comprimir els tendons i causar dolor i debilitat a l'espatlla.

Quines són les causes de la síndrome subacromial?

La causa de la síndrome subacromial és multifactorial i es relaciona amb diversos factors que contribueixen a la compressió i inflamació de l'espai subacromial.

Una de les causes més comunes és el desgast natural relacionat amb l’edat, degut a la pèrdua d’elasticitat dels tendons i lligaments, i a l’augment de la degeneració dels teixits.

Una altra causa habitual és la sobrecàrrega repetitiva dels tendons i lligaments a causa d’activitats laborals o esportives que requereixen moviments repetitius del braç, com aixecar pesos, llençar una pilota o tocar un instrument musical.

La manera com es mou l'espatlla també és un factor important. Una postura inadequada o una mala tècnica en fer una activitat pot augmentar el risc de desenvolupar la síndrome subacromial.

A més, algunes lesions o altres patologies, com una fractura a l’espatlla, una luxació, una tendinitis o una bursitis, poden contribuir a l’aparició de la síndrome subacromial.

En resum, l'origen de la síndrome subacromial és complex i es relaciona amb una combinació de factors com el desgast natural per l’edat, la sobrecàrrega repetitiva, la postura i tècnica, i altres patologies o lesions prèvies.

Quins són els símptomes de la síndrome subacromial?

Els símptomes més comuns de la síndrome subacromial inclouen dolor a l’espatlla, especialment en aixecar el braç o estirar-lo cap enrere, debilitat a l’espatlla i dificultat per moure el braç en certs angles.

Com es diagnostica la síndrome subacromial?

El diagnòstic de la síndrome subacromial es basa en la combinació dels símptomes, la història clínica, les troballes físiques i els resultats d’estudis complementaris (radiografia, ecografia i/o ressonància magnètica), i habitualment és realitzat per un metge especialista en ortopèdia i traumatologia.

• El primer pas en el diagnòstic és una història clínica detallada del pacient, en què es pregunta pels símptomes, la seva durada i qualsevol factor desencadenant o activitat que hagi pogut contribuir als símptomes.
• L’exploració física és essencial per al diagnòstic de la síndrome subacromial. El metge pot avaluar la mobilitat de l’espatlla, la força i la presència de dolor o molèsties en moure l’articulació.
• La radiografia i la ressonància magnètica són proves que també ajuden a confirmar el diagnòstic i a descartar altres patologies amb símptomes similars.

Com es tracta la síndrome subacromial?

El seu tractament és principalment conservador i se centra a alleujar els símptomes i millorar la funció de l’espatlla. Els tractaments inclouen:

• Medicaments: Els analgèsics i els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) poden ajudar a reduir el dolor i la inflamació.
• Infiltracions ecoguiades: Són una tècnica mèdica per al tractament del dolor musculoesquelètic. Consisteixen en la injecció de medicaments (com corticosteroides) en una àrea específica del cos guiada per ecografia. Això permet una col·locació més precisa, redueix el risc d’efectes secundaris i millora l’eficàcia del tractament. Es poden utilitzar per tractar la síndrome subacromial, però també l’artritis, el dolor lumbar, la tendinitis, entre altres. (Vegeu l’article sobre el bloqueig del nervi supraescapular i sobre la infiltració ecoguiada de la bursa subacromial de l’espatlla)
• Fisioteràpia: La fisioteràpia és un tractament essencial per a la síndrome subacromial. Els exercicis de reforç i estirament són clau per millorar la mobilitat i la funció de l’espatlla. (Veure exercicis d’estirament i enfortiment per a la síndrome subacromial)
• Canvis en l’estil de vida: Evitant o reduint les activitats que causen dolor o molèsties a l’espatlla. També corregint postures o tècniques inadequades i assegurant una bona postura en general.

En casos greus, quan el tractament conservador no ha estat efectiu, pot ser necessari un tractament quirúrgic. No obstant això, la cirurgia només es considera com a últim recurs, ja que la majoria dels casos es poden tractar amb èxit amb mètodes conservadors.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. Et visitarà al centre de Palma i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.