Tinc Hiperlaxitud Articular? Coneix els Criteris de Beighton

La hiperlaxitud ligamentosa, també coneguda com a hipermobilitat articular, es refereix a una major amplitud de moviment a les articulacions del que es considera normal. Aquesta flexibilitat articular pot ser una característica hereditària i, tot i que no sempre causa problemes, en adults joves pot predisposar a diverses dolències musculoesquelètiques. Sovint, la hiperlaxitud s’associa amb dolor articular crònic, fatiga muscular i una major susceptibilitat a lesions com esquinços recurrents i luxacions articulars. La causa principal rau en una alteració hereditària de les fibres de col·lagen, la qual provoca una menor resistència de les parts toves de l’articulació (lligaments, tendons i càpsules). Això resulta en lligaments, tendons i càpsules articulars amb menor resistència i més inestabilitat.

Com saber si tinc hiperlaxitud?

Per identificar i quantificar la hipermobilitat articular, els professionals de la salut utilitzen els Criteris de Beighton. Aquest mètode, simple i no invasiu, avalua la mobilitat articular en 9 punts en total. Una puntuació de quatre o més punts en aquests criteris es considera indicativa d’hiperlaxitud ligamentosa generalitzada. El test de Beighton és l’eina més utilitzada per a la detecció de la hiperlaxitud ligamentosa.

Les proves que componen els Criteris de Beighton són les següents, i cada una suma un punt si és positiva:

• Hiperextensió dels colzes (més de 10°): L’examinador col·loca el braç del subjecte en extensió, buscant una hiperextensió de més de 10 graus al colze. S’avalua en ambdós colzes, sumant fins a 2 punts (1 per cada colze).
• Posició passiva del polze al davantbraç: Amb el canell en flexió, s’intenta tocar el davantbraç amb el polze. S’avalua en ambdues mans, sumant fins a 2 punts (1 per cada polze).
• Extensió passiva del cinquè dit (mènyic) a més de 90°: Amb la palma de la mà totalment recolzada sobre una superfície, s’avalua si el cinquè dit pot estendre’s passivament més de 90 graus. S’avalua en ambdós dits mènyics, sumant fins a 2 punts (1 per cada dit).
• Hiperextensió dels genolls (10° o més): Amb el subjecte en decúbit supí, l’examinador avalua si el genoll pot estendre’s 10 graus o més més enllà de l’extensió normal. S’avalua en ambdós genolls, sumant fins a 2 punts (1 per cada genoll).
• Flexió del tronc cap endavant tocant el terra amb les palmes de les mans sense doblegar els genolls: El subjecte ha d’inclinar-se cap endavant intentant recolzar les palmes de les mans completament al terra, mantenint els genolls totalment estesos. Aquesta és una prova única, sumant 1 punt.

La puntuació total màxima dels Criteris de Beighton és de 9 punts, ja que s’avaluen 4 parells d’articulacions (que sumen 8 punts) i una maniobra de tronc única (que suma 1 punt). Un valor de 4 o més punts es considera Beighton positiu.

Prevalença de la hiperlaxitud: és comuna en adults joves?

La hiperlaxitud articular és una condició relativament comuna que es pot trobar en diverses poblacions. S’ha observat que la seva prevalença és consistentment més alta en dones que en homes. A més, la freqüència de la hipermobilitat tendeix a disminuir amb l’edat, fet que suggereix una relació amb la maduració i l’enfortiment natural de les estructures articulars.

Símptomes i complicacions de la hiperlaxitud ligamentosa: més enllà de la flexibilitat

Tot i que la hiperlaxitud pot ser asimptomàtica, en adults joves pot manifestar-se amb una varietat de símptomes i complicacions musculoesquelètiques. Les condicions clíniques associades a la hiperlaxitud inclouen:

• Dolor articular i muscular: Artràlgies (dolor articular), derrames articulars, bursitis i, fins i tot, artritis transitòries. La fatiga muscular pot sorgir a causa de l’esforç addicional que realitzen els músculs per estabilitzar les articulacions laxas.
• Problemes d’inestabilitat articular: Major risc d’esquinços, especialment als turmells i genolls, tendinitis, i episodis de subluxacions (desplaçaments parcials de l’articulació) o luxacions articulars (dislocacions completes).
• Desalineacions i problemes posturals: Com peus plans, escoliosi idiopàtica (curvatura anormal de la columna vertebral), pectum excavatum o carinatum (deformitats de la caixa toràcica) i dorsolumbàlgies (dolor a la zona mitjana i baixa de l’esquena).
• Desgast articular prematur: A llarg termini, la inestabilitat pot contribuir a un major desgast del cartílag, portant a l’artrosi en edats més primerenques.
• Síndromes associats: En alguns casos, la hiperlaxitud pot ser un signe clau de síndromes del teixit connectiu més complexos, com el Síndrome d’Hipermobilitat Articular Benigne (SHAB), el Síndrome d’Ehlers-Danlos (SEDh) o el Síndrome de Marfan.
• Manifestacions sistèmicas: A més dels problemes musculoesquelètics, la hiperlaxitud s’ha associat amb fragilitat capil·lar, miopia, paladar alt, varius, i certes característiques com blefaroptesi (pàrpats caiguts) i ansietat.

Maneig i qualitat de vida: vèncer els reptes de la hiperlaxitud

Entendre les implicacions de la hiperlaxitud ligamentosa és crucial per a un maneig efectiu i per millorar la qualitat de vida en adults joves. No hi ha una "cura" per la hiperlaxitud en si, ja que és una característica constitucional. Tanmateix, l’enfocament es centra en la prevenció de complicacions i l’alleujament dels símptomes. Un pla de maneig pot incloure:

• Enfortiment muscular: Fonamental per compensar la inestabilitat articular i proporcionar més suport i estabilitat a les articulacions.
• Control postural i ergonomia: Adoptar postures adequades en les activitats diàries i utilitzar suports ergonòmics pot reduir la sobrecàrrega articular i prevenir el dolor.
• Fisioteràpia: Programes d’exercicis específics, tècniques de propiocepció i rehabilitació per millorar l’estabilitat, l’equilibri i reduir el dolor.
• Educació i consciència corporal: Aprendre a ser conscient dels límits de les articulacions i evitar la hiperextensió o moviments extrems que puguin generar lesions.
• Maneig del dolor: Estratègies per controlar el dolor crònic quan estigui present.

El diagnòstic precoç i un enfocament multidisciplinari, que pot incloure reumatòlegs, traumatòlegs, fisioterapeutes i altres especialistes, són essencials per ajudar els adults joves a viure de manera plena i activa, minimitzant les complicacions associades a la hiperlaxitud articular i optimitzant la seva salut articular i benestar general.

Demana Cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.