Tendinitis calcificant del manegot dels rotatoris

Què és la tendinitis o tendinosi calcificant de l'espatlla?

La tendinitis calcificant és un procés pel qual es formen calcificacions intratendinoses que es caracteritza per la deposició de cristalls d'hidroxiapatita càlcica dins del tendó. És un procés viu mediada per cèl·lules, és evolutiu en el temps i autolimitat, i pot afectar qualsevol tendó tenint preferència per aquells sense beina sinovial: FCU, extensors dels dits o el manegot dels rotatoris. La tendinitis calcificant del manegot dels rotatoris és una patologia freqüent a les consultes de traumatologia (10% de totes les consultes per omàlgia). És sens dubte una de les causes més freqüents d'espatlla dolorosa d'origen no traumàtic:

• El tendó més afectat és el del supraespinós, amb una freqüència que oscil·la entre un 2,7% i un 10%, segons la sèrie estudiada.
• És una patologia més freqüent en dones i especialment entre els 30 i 60 anys.
• L'afectació bilateral està present en el 13-47% dels casos.
• Fins a un 25% existeix relació amb la diabetis mellitus.

Per què es formen les calcificacions a l'espatlla?

Existeixen teories que intenten donar resposta al perquè es formen aquestes calcificacions:

• Teoria degenerativa de Codman: els processos degeneratius de les fibres tendinoses provocarien necrosi d'aquestes i un procés de calcificació distròfic.
• Teoria tendinitis calcificant de Uhthoff: el procés de calcificació estaria mediada per cèl·lules a la qual seguiria un procés espontani de resorció fagocítica, sense relació amb lesions prèvies, en edats primerenques i amb resolució espontània.

En quantes fases es forma una calcificació?

Aquest acumul de cristalls d'hidroxiapatita càlcica intratendinós es produeix en tres fases:

-Fase 1 o fase de precalcificació:

És sovint asimptomàtica. Es produeix una degeneració tendinosa i canvis a la bursa subacromiodeltoidea que predisposen a la segona fase.

​

-Fase 2 o de calcificació:

Es produeix l'acumul de cristalls de pirofosfat càlcic que generen una reacció inflamatòria important, amb dolor de tipus inflamatori, en general no relacionat amb l'activitat, més intens per la nit i que sovint interfereixen amb el descans del pacient.

-Fase 3 o de postcalcificació:

En la qual els dipòsits de calci poden desaparèixer per un procés de reabsorció.

Quins són els símptomes de la tendinitis calcificant d'espatlla?

La clínica en la tendinitis calcificant és molt variada. Pot ser una troballa casual en un pacient que consulta per un altre motiu o ser molt simptomàtica amb dolor sever i important limitació funcional. Factors intrínsecs que poden influir són l'edat o l'índex de massa corporal.

Com es diagnostica la tendinosi calcificant d'espatlla?

El diagnòstic sol ser clínic, dolor de tipus inflamatori sense relació amb traumatismes ni sobresforços present durant tota la jornada, però amb exacerbació nocturna. La radiografia simple ens confirma el diagnòstic, preferint en el nostre cas l'ecografia per confirmar la lesió i determinar la localització (evita l'exposició a radiacions que provoca la radiografia simple i la tomografia).

Com es classifiquen les tendinosis calcificants a l'espatlla?

Des del punt de vista ecogràfic, estudis recents classifiquen les calcificacions en granulosos (aquells amb marges parcialment definits i ecogenicitat irregular), nodulars (amb un aspecte quístic i contingut de caràcter sedimentós) i lineals (deldes i seguint el trajecte tendinós).

Per altra banda, des del punt de vista de la seva densitat, les podem classificar en calcificacions:

• Tipus I o calcificació dura: amb un contorn suau i ben definit, línia hiperecogènica superior ben definida, i amb una important ombra acústica posterior que borra la superfície cortical de l'húmer. Sovint són troballes casuals sense acompanyar-se d'una gran expressió clínica, tot i que, per descomptat, poden ser clínicament significatives.
• Tipus II o intermitges: amb característiques intermèdies entre les tipus I i les tipus III, una ombra superior menys definida i menor ombra acústica, per la qual cosa borraran de forma subtil el contorn ossi humeral. Sovint són més simptomàtiques que les tipus I.
• Tipus III o toves, el seu aspecte grumollós-pastós els confereix menor hiperecogenicitat i estan pitjor definides. No posseeixen ombra acústica. Es solen relacionar amb la fase resortiva de la calcificació i són les més simptomàtiques.

Quin és el tractament de les tendinosis calcificants d'espatlla?

Existen diferents tractaments per la tendinosi calcificant de l'espatlla:

• De forma inicial, el repòs articular, els analgèsics-antiinflamatoris i els exercicis o pautes de rehabilitació poden millorar el quadre dolorós i impedir la pèrdua de mobilitat durant els primers dies.

• Exercicis terapèutics d'espatlla: un cop hem reduït el dolor inicial i mantenim un dolor lleu, els exercicis de flexibilitat (estiraments) i de fortalesa ens mantenen un equilibri articular actiu correcte, evitant reduccions de mobilitat que ens poden portar a una capsulitis adhesiva (espatlla congelada). Veure exercicis d'estirament i fortalesa per a l'espatlla.

• Els casos resistents a aquestes mesures poden ser tributaris de tractament amb ones de xoc o amb teràpies ecoguiades com la punxió rentada amb agulla a les calcificacions més pastoses (tipus III) o la realització de tècnica de barbotatge en els casos de calcificacions dures (tipus I).Veure article sobre barbotatge.
• El tractament quirúrgic es reservarà per aquells casos en què totes aquestes mesures no milloren el quadre clínic, recomanant el desbridament artroscòpic de l'espai subacromial i dels dipòsits càlcics.

Demana cita amb el Dr. Jordi Jiménez. Et atendrà al centre de Palma i t'ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.