Lesions traumàtiques i per sobreús en el ciclisme amateur

Quines són les lesions més freqüents en el ciclisme amateur?

Segons múltiples estudis, la taxa de lesions en el ciclisme amateur és entre 3,23-116 per 1000 persones. Les lesions més freqüents es divideixen en traumàtiques (derivades de les caigudes) i lesions per ús excessiu, sobreús o sobrecàrrega.

Podem definir el ciclisme amateur com un terme genèric per al ciclisme recreatiu, de curses, de desplaçament i utilitari.

Els seus beneficis per a la salut són ben coneguts. Hi ha evidència que el ciclisme millora la capacitat cognitiva i el benestar en adults, alhora que ens proporciona els beneficis de l’exercici aeròbic. I la seva popularitat està en augment, i de forma paral·lela, les lesions per caigudes i per sobreús també augmenten.

Quines són les lesions traumàtiques més freqüents en el ciclisme amateur?

Les lesions traumàtiques més freqüents són les lesions cutànies superficials (contusions, abrasions, laceracions i hematomes), sent les fractures la segona lesió més observada.

Dins les fractures, la regió més afectada és l’espatlla (escàpula, clavícula i húmer), sent la fractura de clavícula la més freqüent.

Altres localitzacions afectades per fractures inclouen la mà, el canell, el colze i l’avantbraç.

La fractura de clavícula s’opera en un ciclista amateur?

Sovint en la fractura de clavícula es planteja la disjuntiva del seu tractament. El desitjat retorn a la carretera ens fa plantejar si una intervenció quirúrgica ens retornaria de nou a l’activitat. A aquest respecte, hi ha estudis que comparen la fixació quirúrgica front al tractament conservador de les fractures de clavícula. Aquests estudis conclouen que la fixació quirúrgica va tenir un retorn a l’activitat als 77 dies, comparat amb 44 dies del tractament conservador. Tanmateix, s’atribueix aquesta estadística a la major gravetat de les fractures intervingudes, concloent que per a una mateixa lesió les fractures intervingudes retornen a la competició d’una forma més ràpida. És per aquest motiu que la majoria dels ciclistes d’èlit amb una fractura de clavícula es intervenen mitjançant fixació quirúrgica.

Quines són les lesions per sobreús més freqüents en el ciclisme amateur?

Si bé les fractures solen succeir més freqüentment en el membre superior, les lesions per sobreús o ús excessiu solen fer-ho a nivell de l’extremitat inferior, i d’aquestes, el genoll és la regió que més lesions per sobreús pateix.

Dins les lesions de genoll per ús excessiu, el més freqüent és el síndrome femoropatel·lar (veure article sobre condropatia rotuliana), seguit de prop pel síndrome de la cintilla iliotibial (veure article sobre síndrome de la cintilla iliotibial).

El síndrome femoropatel·lar en el ciclista es provoca per un augment de la pressió exercida sobre el cartílag rotulià durant la flexió de genoll reiterada i, en ocasions, augmentada per factors com:

• un seient baix
• un quadre de talla petita
• bieles massa llargues
• una punta del seient orientada cap avall
• un seient molt avançat

Les lesions per sobreús també poden ser causades per:

• Alteracions anatòmiques del ciclista:
  • desviacions de columna i extremitats inferiors
  • alteracions a la ròtula
  • diferent longitud de les extremitats inferiors
• Per la bicicleta:
  • tipus de quadre
  • suport avançat del pedal
  • pel terreny
• Per l’entrenament/competició:
  • lesions musculars: rampes, agulletes, desgarraments o ruptures
  • tendinoses
  • ligamentoses
  • cartilaginoses

Altres estudis impliquen la regió cervical, els malucs, les mans, la zona dorsal i lumbar com a llocs també freqüents de lesions per sobreús, i que aquest ús excessiu sovint implica el desenvolupament de dolor crònic.

Demana Cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T’atendrà al centre de Palma de Mallorca i t’ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.