Síndrome del pectoral menor

Què és el síndrome del pectoral menor?

El síndrome del pectoral menor és una condició en què el múscul pectoral menor, múscul que es troba inserit entre l'escàpula i la 3ª a 5ª costella, comprimeix estructures nervioses o vasculars com el plexe braquial, l'artèria axil·lar o la vena axil·lar. La seva rigidesa, acurtament, inflamació o la presència de punts gatell (contractures que es presenten dins del múscul. Veure article de dolor miofascial) poden provocar alteracions de la mobilitat escapular (discinesi escapular) i compressions d'aquestes estructures vasculonervioses.

El síndrome del pectoral menor forma part d'un altre síndrome, del qual ja hem parlat (Veure article sobre síndrome d´outlet toràcic) en què la compressió del plexe braquial es produeix per sota de la clauícula, i concretament per sota de la inserció del múscul a l'apòfisi coracoides (escàpula).
 

Quines són les causes del síndrome del pectoral menor?

L'etiologia del síndrome del pectoral menor és multifactorial i pot incloure una combinació de factors anatòmics, posturals i de sobreús. Alguns dels factors que poden contribuir al seu desenvolupament inclouen:

• Anatomia anormal: Algunes persones tenen variants anatòmiques en la inserció del múscul que els fa més propenses a desenvolupar el síndrome del pectoral menor.
• Postura incorrecta: Mantenir una postura incorrecta durant un període prolongat de temps o males postures ja instaurades, amb les espatlles excessivament anteriors, poden augmentar la tensió en el pectoral menor i contribuir a la compressió (Veure article sobre Síndrome Creuat Superior de Janda).
• Esports de llançament amb activitat del braç per sobre del cap: que requereixen molt llançament, com el beisbol, el bàsquet, tennis, voleibol, handbol o natació, poden augmentar el risc de desenvolupar el síndrome del pectoral menor.
• Activitat física extenuant: El llevat de peses, la natació i altres esports extenuants poden augmentar la tensió en el pectoral menor i contribuir al seu desenvolupament.
• Traumatismes de repetició: porten a la formació de tensió i punts gatell al pectoral menor, que provoquen el seu acurtament i poden augmentar el risc de desenvolupar el síndrome del pectoral menor.
• Traumatismes aguts: lesions per hiperextensió del coll, accidents de trànsit i els copets cervicals poden ser causants del síndrome del pectoral menor.

Quins són els símptomes del síndrome del pectoral menor?

La principal sospita diagnòstica són aquells quadres de dolor cervical i espatlla amb parèstesi en una o ambdues extremitats superiors, en què les proves diagnòstiques no ens aclaren el dolor irradiat a les extremitats superiors. (ressonància cervical i espatlla, electromiografia no aclaren el patró de dolor en extremitats superiors). Un símptoma de sospita important és el dolor o sensibilitat a la palpació de l'apòfisi coracoides (lloc d'inserció proximal del pectoral menor)

El dolor sol ser el símptoma principal que es localitza a nivell de la cara anterior de l'espatlla, tòrax, coll i en els braços, on l'enduriment, adormiment i formigueig poden arribar fins al 4º i 5º dits de la mà. Si existeix compressió d'estructures vasculars els pacients poden referir fredor del braç afectat o edema i inflor del mateix.

Com es diagnostica el síndrome del pectoral menor?

El diagnòstic del síndrome del pectoral menor es realitza a través d'una combinació d'historial clínic, examen físic i proves d'imatge. El seu diagnòstic, sovint, és tardí i es converteix en un repte per a l'especialista, ja que la simptomatologia és comuna a altres processos com atrapaments nerviosos del braç o problemes cervicals. Alguns dels passos que es poden prendre per diagnosticar el síndrome del pectoral menor inclouen:

• Historial clínic: El metge preguntarà sobre els símptomes, la història mèdica i l'estil de vida del pacient, ocupació, esports, antecedents de traumatismes previs. Important si realitzen esports overhead (amb activitat per sobre del cap) o treballen amb elevació reiterada de les extremitats superiors.
• Examen físic: El metge realitzarà un examen físic per avaluar la força, la mobilitat i la sensibilitat a l'espatlla i el braç. Hi ha proves diagnòstiques per reproduir la simptomatologia dolorosa del pacient. Important la positivitat del Test de Roos (Veure article sobre síndrome d´outlet toràcic).
• Proves d'imatge: Solen ser normals o no justificar la clínica de dolor irradiat a extremitats superiors. Les proves d'imatge, com radiografies, ressonància magnètica o una tomografia computada, no poden ajudar a confirmar el diagnòstic, però sí a  descartar altres causes de dolor a l'espatlla, dolor cervical o dolor irradiat a extremitats.
• Electromiograma: Generalment normal. L'afectació del nervi cutaneoantebraquial medial és molt suggerent del diagnòstic. Ens serveix per descartar altres causes de dolor irradiat en les extremitats superiors que puguin coexistir amb el síndrome del pectoral menor, com neuropaties perifèriques o radiculopaties cervicals.
• Bloquejos anestèsics en múscul pectoral menor: Els bloquejos anestèsics a nivell muscular o bloquejos amb toxina botulínica, ens serveixen per confirmar el diagnòstic, si existeix milloria clínica amb una nova valoració del test de Roos postbloqueig.

Com es tracta el síndrome del pectoral menor?

El tractament del síndrome del pectoral menor depèn de la gravetat dels símptomes i de la causa subjacent. Alguns dels tractaments més comuns inclouen:

• Terapia física: La terapia física pot ajudar a enfortir els músculs de l'espatlla i corregir la postura. El terapeuta també pot proporcionar exercicis específics per alleujar la tensió en el pectoral menor i millorar la mobilitat. Els estiraments del pectoral menor i la correcció postural són la base fonamental del tractament rehabilitador.(Veure exercicis de estirament i enfortiment per al Síndrome de l'opercle toràcic)
• Terapia manual: La terapia manual, com la manipulació de parts toves, poden ajudar a reduir la inflamació i el dolor a l'espatlla.
• Regulació i modificació de les activitats de la vida diària: Modificar o evitar certes activitats que puguin estar contribuint al síndrome del pectoral menor pot ajudar a alleujar els símptomes.
• Infiltracions ecoguiades: Les infiltracions ecoguiades que combinen anestèsics i corticoides poden donar-nos orientació diagnòstica alhora que tractem el dolor del pectoral menor.

En casos greus, pot ser necessària una combinació de tractaments per aconseguir una millora significativa o en casos més severos cirurgia en els símptomes. 

Pide Cita amb el Dr. Jordi Jiménez. T'atendrà al centre de Palma de Mallorca i t'ajudarà a recuperar la teva qualitat de vida.